Vena periodista, a mitjanit

Fa dies que penso en tornar a escriure. Però és difícil trobar el moment . com sempre, sempre, és de nit i quan hauria de fer estona que dormo. Avui de fet escric des de la Blackberry (que l'he decidit tornar a engegar -diuen que quan dorms prop de l'aparell s'ha d'apagar sinó pots intoxicar-te amb les ones que desprèn-). M'he inspirat? No sé si ésla paraula però m'ha vngut de gust tornar a obrir el blog que ara farà un any em van obligar a crear. Sí, obligar. Crec que mirant el nou programa de l'Andreu Buenafuente i l'Eduard Punset m'ha decidit a tornar  obrir el mòbil que per cert, va arxilent i les paraules tarden 3 segons en escriure's (i de regal posa les lletres que vol). El que deia. Punset, que tot i tenir cara (i cabells d'Einstein), li ha robat la veu a Joan Pera, ha dit, així com ui no vol la cosa que hi ha vida abans de morir. I té raó. Vivim com si no fóssim eterns, i gràcies a un Déu (un tant misteriós i, sincerament, en massa ocasions, dolent) tots posem un punt i final a les nostres vides.  Vides que per sort, o per desgràcia no sbem quan acabaran, i que vivim, o no, amBil•lusió i amb certa intensitat (uns amb més empenta i altres més...aturats per dir-ho d'alguna manera). Com sempre que escrivia al blog, arriba un punt que ja no sé ni per què estic a 10 centímetres de pantalla -minúscula- de la Blackberry (en aquest aspecte el bon Déu també em va dotar d'una vista que s'agraeix). Però no parlo de Déu que m'ofusca. Ah en realitat, m'he posat escriure perquè tenia ganes de recuperar aquell intent de vena periodista -com seu nom indica tot es va quedar en un intent (els intents diuen, i penso també, que sempre es valoren)- que vindria a ser com el record que tenim que en un passat vam tenir cua i ara només és un osset que toca la pera si te'l trenques.
I em temo que la vena comença a adormir-se. O potser és que m'està agafant una mena de dolor als dits  de tant apretar les tecles -segueixo picant ben fort, per si les mosques-. Sens dubte avui, durant aquesta estona melancòlica, inspirada, o cansada, m'ha acompanyat la millor banda sonora: clic clic clic - Blackberry, per servir-la. Gràcies per destrossar-me les articulacions dels dits -ja torts-, la vista -immillorable- i els nervis. Ara ja puc anar a dormir tranquil•la. Bona nit.

Ps. No es recomana escriure textos de l'estil ni de nit ni des de Blackberry ni a mig pam de la pantalla.