Ous al niu i pollastre a la brasa

Ni retrobaments familiars, ni sobretaules de tres hores, ni empatxos de torrons i neules,  ni vestidets per a fer l’event més festiu, ni arbre de nadal, ni milions de regals per obrir.

Aquest Nadal és diferent. L’esperit nadalenc està minvant, si encara m’existeix. El Nadal perd la màgia que fa uns anys omplia aquestes dates. Quin n’és el motiu? L’intento descobrir però només trobo respostes sense cap mena de fonament. La qüestió és que ja no són aquells Nadals que esperava amb ànsies. Ànsies de regals, de felicitat, de bellesa i de retrobaments.

Potser, i m’atreveixo a dir que segurament, trobo a faltar els dinars familiars en què la “iaia” feia una olla ben gran de sopa de galets i un bon pollastre, i per postre treia safates repletes de torrons i assortits nadalencs que feien engreixar dos quilos que tardarien en marxar. Després, cada nét recitava el seu verset sobre la cadira, els tiets i avis ens donaven uns poc dinerons, que ens semblaven una fortuna. I per acabar, cagàvem el tió que ens regalava il·lusió i felicitat amb quatre regalets iguals per a tots els petits de la casa.

Avui és 25 de desembre però si em diguessin que és 15 de gener m’ho creuria. Fa fred. Ha nevat i tot segueix com sempre. Només tinc una mica més de roba a l’armari, però casa meva està com sempre. L’únic que queda de Nadal són els “bon Nadal!” i les postals dels amics i la família que rebs per correu electrònic, pel Facebok, via SMS, via xat Blackberry o per telefòn.

La nostàlgia d’aquells dies arriba amb més força que mai. El meu Nadal amenitzat amb la Banda Sonora Original del Call of duty nou del meu germà no gaudeix d’una sopa de galets ni un pollastre gegant. Ous al niu i un pollastre a l’ast passat per la brasa. Ben mirat és un dinar ben bo. I sí, ben diferent als que totes les famílies gaudeixen un dia com avui.

No hauré de fer règim per eliminar els quilos de torrons.  Mirat així està força bé.

Ps. Això em fa pensar en els miliers de persones que un dia com avui ni sopa, ni pollastre, ni torrons, ni ous al niu. Si poden gaudir d’un tros de pa ja són feliços. Regals? No saben què són les Plays Station, ni les Barbies ni Kens. Un regal és poder curar-se, poder tenir  un sostre on resguardar-se i poder anar a dormir amb la panxa plena.