Pages

mardi 30 novembre 2010

IM-PEP-INABLE

Això no es pot explicar amb paraules. Només un substantiu defineix aquest clàssic. Espectacle.

Això és sentiment d'equip,
d'equip vencedor. 

El màgic Barça ha tornat, ha golejat i ha humilat el Reial Madrid. Ni Cristiano Ronaldo, ni Benzema, ni Sergio Ramos, ni Pepe ni Xabi Alonso, ni el provocador Mourinho han pogut amb un Barça clarament superior. 

Davant un Futbol Club Barcelona espectacular, màgic i enlluernador, el Madrid ha jugat brut i no ha sabut estar a l'alçada del clàssic. Recordant que molts dels jugadors són companys de selecció, les picabaralles han sobrepassat els límits del respecte i del fair play i Cristiano Ronaldo, com sempre, ha volgut que les càmeres es fixessin en ell. Ha volgut posar ell la cirereta al pastís. Ha perdut la vergonya i s'ha atrevit a tocar a Pep Guardiola. Descarat i lamentable. 

Piqué ensenya la seva mà. Cinc dits, cinc a zero. Ningú s'esperava aquest resultat. Valdés, Piqué, Alves, Puyol, Busquets, Xavi, Iniesta, Messi, Villa i Pedro. Un onze titular que no ha fallat i que ha sabut fer gaudir de la millor manera. No obstant han estat 90 minuts de meravella pels barcelonistes que mirant com el Barça feia uns "rondos" que deixaven en ridícul els jugadors de Mourinho, demanaven cada vegada més gols i més espectacle. 


Pep Guardiola s'ha vist a la roda de premsa orgullós del seus jugadors, del seu equip. Del seu imparable i majestuós Barça, davant un Mourinho capcot, resignat i conforme amb una derrota que titlla de "fàcil de digerir perquè no hi havia la possibilitat de guanyar". 

Un cop més veiem que el futbol sap moure a milions de persones, de crear sentiment d'unió i d'omplir d'emocions i il·lusió als seguidors. I per molt que ahir diumenge les eleccions decepcionessin a la societat, l'esplèndid joc del Barça ha estat capaç de tornar a meravellar a tots els barcelonistes i escampar màgia i felicitat. 

La lliga no ha acabat, però la sensació que s'ha transmès des del Camp Nou és d'haver-la guanyat. Amb un clàssic d'aquest seductor estil, el que ha de venir promet massa. Des de 1899 fins ara el Barça segueix fent història i de la millor manera. 


Només puc acabar dient que, 
t'estimo Barça.

p.s. La sang culer corre per les venes. I no oblideu que ser del Barça és el millor que hi ha. 

5 commentaires:

  1. Gran el titular i gran la notícia!
    Jo també m'estimo el Barça!

    RépondreSupprimer
  2. Estic d'acord amb la Mireia. Has sabut trobar un molt bon titular. Com va dir el Joan Maria Pou ahir a RAC1, "aquest Barça és felicitat"!

    RépondreSupprimer
  3. I jo també l'estimo...com no es pot estimar aquest equip? Són enormes!
    I coincideixo amb l'Alba i la Mireia, gran titular!

    RépondreSupprimer
  4. Hola Alba,

    està molt bé. Recorda que amb links augmentaràs el nombre de visites.
    no cal que els post siguin tant llargs si no vols.

    RépondreSupprimer
  5. la carta a un amic no és meu...no m'atribuiu merits si us plau, tot i així, és preciós, ho sé :) és del meu estil.

    potser que renovem ja no?

    RépondreSupprimer