Forever young

Som petits quan creiem que l'amor de veritat, el que és per sempre, per tota la vida, existeix. Som petits quan creiem l'amistat és el lligam que mai es trenca. Som petits quan somiem i creiem que el món està allà perquè es compleixin els nostres somnis. Quan som innocents, tot té sentit. La felicitat és l'estrella que ens guia i ens indica el camí correcte i, moltes vegades, l'inolvidable. 

Desitgem amb totes les nostres forces poder ser grans i fer les coses que ells fan. Creiem que el que fem ho oblidarem i serà intranscendent. Ens equivoquem.

El temps passa i deixem la infantesa per passar a l'edat adulta, és a dir, a tenir responsabilitats i molts mals de cap. Oblidem tot allò que creiem aleshores. 

És en aquest moment quan la nostàlgia apareix, i, personalment, crec que és un sentiment que permet fer reviure molts sentiments aparcats en un raconet petit del cor. Recordar el que vam viure fa temps, quan respiràvem felicitat i no ens preocupava caure ni embrutar-nos. Ens tornàvem a aixecar sempre i amb un somriure ben gran als llavis. 

El film català amb guió de Pau Freixas i Albert Espinosa, Herois,  que va arribar a la gran pantalla el 22 d'octubre, ens permet viatjar als anys 80, on cinc nois viuen un estiu que tota la seva vida recordaran com el millor estiu de la seva vida. 

Herois permet que tornem a volar en la innocència d'aquells anys que res ni ningú impedia que fóssim feliços. 

Recordar aquells dies, aquelles amistats, aquells amors, aquells somnis... És això el que realment ens omple de vida i deixa que un somriure se'ns escapi.

"Forever young... I want to be forever young,  do you really want to live forever, forever forever...

Alba Vande Vliet Gómez