“Obrer, si no lluites, ningú t’escolta”

El passat dia 29 de setembre de 2010, va ser convocada la vaga general a l’Estat Espanyol per lluitar per la justícia, la dignitat i sobretot per protestar en contra de la nova reforma laboral que ha proposat el govern central amb la finalitat d’acabar amb l’actual crisi que ha portat a la pèrdua de més de dos milions de llocs de treball i, consegüentment, a un atur del 20 % en els dos darrers anys.

El precursors d’aquesta vaga van estar l’Acció Sindical Unió General de Treballadors i el sindicat de CCOO. Conjuntament amb més representants d’altres sindicats més minoritaris com són els casos de l’OPA, la CNT i l’ATA. També van comptar amb el suport d’altres associacions i sindicats com el de periodistes, el món de la cultura, les organitzacions ecologistes, etc.

Com ja s’ha esmentat anteriorment, a més a més de factors més indirectes, el motiu principal pel qual nasqué La Vaga General 29-S és la reforma de legislació laboral aprovada el passat 17 de setembre. Un resum de les mesures més significatives que aquesta pren són:

-          Abaratiment del sou del treballador. Fins el setembre d’aquest 2010 el cost d’acomiadament per a l’empresari era de 45 dies per any treballat, d’ara en endavant la indemnització rebuda serà de 33 dies per any cotitzat, en la majoria de sectors. Cal afegir que 8 dies d’aquesta indemnització els finança els Fons de Garantia Salarial, abaratint a l’empresa el cost i facilitant-li l’acomiadament procedent.

-          Facilitat per a dur a terme acomiadaments col·lectius. Davant la debilitat financera de les empreses causada per la crisi econòmica, s’han retallat els criteris als quals una companyia ha d’estat sotmesa per a dur a terme acomiadaments objectius. 

-          Afavoriment a les empreses de treball temporal i així la precarietat laboral que aquestes suposen. Dóna la possibilitat a les empreses a participar en sectors com l’Administració pública, el qual abans estava vetada. 

-          Pèrdua de poder pels convenis col·lectius. Ja no caldrà recórrer a l’arbitratge en cas que l’empresa decideixi dur a terme una reducció salarial, així que aquesta gaudirà de més facilitats per a dur a terme aquest procés.

Cal afegir que, el manifest realitzat el 29 de setembre també convocava un crit per reivindicar en contra dels següents aspectes més generals: els presents canvis radicals en la política econòmica del govern, l’elevat índex d’atur, la congelació de les pensions i la reducció de sous a càrrec de l’Administració Pública, la retallada de les ajudes públiques per natalitat i de pressupostos en construcció d’obra pública que, malauradament, contribuirà en el creixement de l’atur al ser un dels sector que més ocupació ofereix.

Els objectius que els sindicats pretenien assolir amb aquesta vaga, eren  generar creixement econòmic, generar ocupació, estabilitat en els drets socials i establir un nou model de negociació col·lectiva més obert i participatiu.

En l’àmbit polític trobem diversitat d’opinions. Mentre el partit mandatari en aquests moments, el PSOE, tot i veure’s afectat negativament per la vaga (al ser un manifest que ataca el  seu govern), s’hi va solidaritzar declarant  que era una expressió dels treballadors per defensar els seus drets. El Partit Popular, evidentment, no hi donà suport, tot i que tampoc s’hi va posicionar clarament en contra, ja que la vaga era un atac contra la seva oposició i el seu resultat podria ser favorable pel partit. CIU, en canvi, declarà públicament que no considerava que la conjuntura actual fos un bon moment per proposar una vaga, sinó que socialment hauríem d’estar treballar més a fons en millorar l’economia del país. ERC opinava que aquesta era una vaga imprescindible perquè el govern rectifiqui sobre les seves últimes mesures anticrisi que ataquen a la protecció social.  IU-ICV compartia aquesta mateixa opinió afegint que mancava de sentit imposar una reforma laboral per després voler plantejar un diàleg amb els sindicats.

Cal dir que la vaga  va tenir impactes en la vida quotidiana de la ciutadania, sobretot pel que fa el transport públic.  Tal i com va dictar el passat dimecres 22 de setembre la consellera de Treball Mar Serna, els serveis de transport públic oferien una prestació de serveis mínims, alterant d'aquesta manera els serveis habituals.  

Les estacions de tren respiraven un aire de tranquil·litat i llargues cues ocupaven les parades de taxis. La vaga, doncs, també va arribar de manera notable als mitjans de transport de la ciutat de Barcelona.  

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Transports Metropolitans de Barcelona,  i RENFE només van oferir els serveis mínims, que cobrien, tan sols, un 25% dels serveis durant la franja horària compresa entre les 6.30 i 9.30 del matí  i 17.00 i 20.00 de la tarda, reconegudes també, com a “hores punta”. Durant la resta d' hores les estacions romangueren  tancades al públic.

En quant els trens de llarga distància, només varen estar operatius els de la companyia AVE amb un 20% del servei respecte la jornada habitual.

Pel que fa la participació dels treballadors a la vaga, els dels torns corresponents als serveis mínims establerts tenien l'obligació d'assistir-hi. La resta tenien dret a secundar vaga, tot i saber que perdrien el sou corresponent a aquella jornada.

Però, i els comerços? Com afectà la vaga als establiments de la ciutat?

Persianes a mig obrir i treballadors dins fent feina és el que es veia a l’interior de l’estació de Sants de Barcelona el dia de la Vaga General. Establiments i empleats atemorits pels piquets (tot i que n’hi havia que actuaven mitjançant el diàleg)  i grups anarcosindicalistes vandàlics  començaven el dia. 


Responien que les botigues estaven tancades, però els treballadors seguien duent a terme la seva feina per no perdre el sou o per por a ser acomiadats.

“No podemos decir nada”. Aquesta va estar una de les frases que més es van repetir al llarg del matí als petits i mitjans comerços, tot i que, molt probablement, molts d'ells desitjaven estar a casa seva o manifestant-se. Els treballadors dels establiments, a més, afirmaven que “des de dalt” se’ls prohibia respondre a preguntes a la premsa sobre els motius pels quals feien vaga.

Altres, els que sí van respondre a les qüestions, majoritàriament no van secundar la vaga, argumentant que en temps de crisi no es podien permetre deixar d’ingressar una part del seu salari.

No obstant, la majoria d’entrevistats, afirmaven que si no se’ls hagués descomptat res, haguessin fet vaga, ja que, no estaven d’acord amb la nova reforma laboral que el Govern Central vol implantar.

La culminació del dia de la vaga va ser la manifestació promoguda per la  CNT (Confederació Nacional de Treballadors).  A les cinc de la tarda un nombre reduït de persones, entre elles membres del sindicat, joves activistes i companys de la CGT (Confederació General del Treball) Catalunya, van començar a reunir-se a Plaça Universitat. Sota el lema “ni reforma laboral, ni sindicats còmplices, ni retallades socials. La lluita és cada dia, prou agressions a la classe treballadora”, fent referència a la desaprovació que sentien per la reforma laboral aprovada pel govern de Zapatero van iniciar la manifestació. 

Una hora més tard, el grup de manifestants, ja força més gran, caminava en direcció Via Laietana, passant per Pelai, Plaça Catalunya i Plaça Urquinaona.

                                    

Un membre de CNT Catalunya declarava: “hem organitzat la nostra pròpia marxa perquè compartim els motius però no les formes amb els sindicats CCOO i UGT, ja que aquests no actuen fidelment als principis dels treballadors”. Afegia que “el seu sindicat no té tant poder de convocatòria com altres” i a més a més “si és necessari recórrer a la violència i destrucció de mobiliari urbà per fer-se notar, no tenim cap problema en fer-ho”.

“Mort a l’Estat i visca l’anarquia”, “obrer, si no lluites, ningú t’escolta” o “comissions groga és i UGT també” van ser les consignes més cridades al llarg de la manifestació. Missatges com “el problema no és la crisi, és el capitalisme” o “penjarem l’últim polític amb els budells de l’últim policia” es van poder observar a les parets per on recentment havia passat la marxa. CNT va insistir clarament al llarg de tot el trajecte (mitjançant megafonia) que la Vaga General va estar convocada malament i tard.

Més tard, una densa fumera procedent de Plaça Urquinaona va motivar l’enrenou general, fins que una furgoneta de la Policia Nacional va irrompre precipitadament enmig de la manifestació, fet que va desencadenar reaccions violentes i vandàliques, com ara fogueres, pintades, trencament de vidres i furts en diverses botigues del centre. En aquest punt de la tarda la manifestació convocada per CNT va topar amb la de CCOO i UGT, factor que va incrementar l’agitació pública. Els aldarulls organitzats pels grups antisistema, els anarcosindicalistes i els ocupes que aquell mateix dia van ser desallotjats de l’antiga seu de Banesto, van fer que la manifestació que havia de ser pacífica, acabés en un acte caòtic, causant desperfectes i destrosses al mobiliari urbà, fet que suposarà un desemborsament de 262.500 euros per reparar-los.

Així és com va viure Barcelona el dia 29 de setembre, el dia de la Vaga General per lluitar pels drets dels treballadors, per la justícia, la dignitat i sobretot per protestar en contra de la nova reforma laboral .

Però, la profunda crisi econòmica per la qual estem passant va poder  més que els principis que la majoria de ciutadans tenen envers la no implantació de la nova reforma laboral ? Són els actes vandàlics la solució pel canvi de polítiques laborals? Aquestes i altres preguntes que el temps i les negociacions resoldran, suposem, poc a poc.

Marta Mejias, Marçal Díez, Alba Vera, Xènia Castillo, Alba Vande Vliet.

Els antisistema cremaven tot el que trobaven 

Pancarta de la manifestació convocada per la CNT

Petita mostra dels actes vandàlics durant la manifestació

El desert de l'Estació de Sants

"Està tancat però no fem vaga"

"Siusplau pot parlar més fluix?"

Grups antisistema pintaren parets 

Els treballadors havien de netejar el que els vàndals embrutaven

Contenidor en flames 

Els bombers en una de les múltiples sortides que hagueren de fer aquell dia

La cua de les parades de taxis

Destrosses al carrer

Actuació dels Mossos d'Esquadra

Grup de sindicalistes de CCOO

CGT