tag:blogger.com,1999:blog-72978280421640446732024-02-21T10:59:34.563+01:00Temps és vidaAlba Vande Vliethttp://www.blogger.com/profile/14652489691613753432noreply@blogger.comBlogger11125tag:blogger.com,1999:blog-7297828042164044673.post-78607658893301960302013-04-01T23:35:00.002+02:002013-04-01T23:44:28.498+02:00Sabadell-París<br />
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA">Feia molts mesos que
no obria el blog. Moltes nits havia pensat en escriure, però com sempre de nit.
La inspiració sempre fa tard. Llevar-se a les sis i escriure no són
compatibles. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA">Fa dies que penso en parlar de tu, Mireia. Tu a París i jo a Sabadell. I
d'això ja fa molt temps. Massa. És cert que ens hem anat veient, hem vingut i
tu has tornat. Però no és el mateix. Jo vull poder trucar a la Mireia per anar
a fer un cafè entre francès i anglès. O passar els diumenges mirant pelis de
nenes tontes i adormir-me al llit del teu germà. O, si podéssim tornar tres (o
quatre) anys, ja no ho sé, enrere, i anar a l'Urpi i passar-nos nits estudiant,
o fent tes sense que mai ens faltés de què parlar. I anar a la UAB i tornar
en cotxe amb la Iaia. Cridar i ser sinceres. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<br /></div>
<div style="margin: 0cm 0cm 0.0001pt;">
<span lang="CA">Sinceritat. Suposo que és la paraula que defineix la nostra amistat. Mai
ningú sabrà perquè som on som ni perquè, avui, podem dir que som amigues.
Sembla patètic parlar d’això en un blog que pot llegir tothom. Però ja ho saps
tu, que a mi m’és igual el que en puguin dir o pensar. Això que escric és per a
tu. I estic deixant de fer feina per això. I no em sap greu. Gens. Sé que tu
faries el mateix per mi. Temps és vida i, ara, em ve de gust gastar segons en
això i en tu. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA">Què fort. Em fa
gràcia recordar quan ens vam fer amigues. Tu feies disset anys i, suposo que
mig per compromís, em vas convidar a la teva festa d’aniversari. Les teves
festes són molt fines, i especials. T’encanta fer anys i ser la protagonista.
Al menys per un dia. Em va fer molta gràcia que pensessis en mi i no vaig
pensar-m’ho en venir. Festa dels anys 70. Vestits de la mama, coses estranyes al cap i pintades com mones.
Si fóssim una parella amb un gos, un peixet i tres nenes ben eixerides, el
nostre dia seria aquell.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA">Hem après moltes
coses. Mireia des de que et vaig conèixer cada dia m’has ensenyat a viure. Ets
una persona intel·ligent i que quan t’ho proposes arribes on vols. París. L’esforç
ha tingut la seva recompensa. Si et sóc sincera, quan a batxillerat parlaves no
m’ho creia. I pensava que, com molts dels altres plans i projectes que tenim en
ment, s’esvaeixen i queden en paraules. I ara ets allà. I ets allà per viure el
que has desitjat sempre. Sé que és difícil. Però, com dius, ha sigut, i és la
millor ocasió per aprendre, per conèixer els límits, per viure per tu, i per estimar-te
com no ho has fet mai.<o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA">No cal que entri en
detalls Mi, però París t’ha fet forta i serà una de les millors experiències
personals que hauràs viscut. N’estic segura. I vull que quan la Mireia torni a
Sabadell –perquè tornaràs i, sinó, et vindré a buscar- arribi encara més madura
que quan va marxar i amb molts projectes i il·lusions sota el braç. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA">Vull que visquis cada
segon que el teu esforç t’ha regalat. I que t’exprimeixis i siguis tu. Viu el
present, viu París. I somriu i posa-hi dos ovaris. Com tu saps. No miris
enrere. És el moment de posar punt i final a capítols passats i començar a
escriure segones parts optimistes. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA">Gràcies per ser
sempre amb mi. Sempre. Sempre he dit que quan un està a l’hospital s’adona de
qui són els seus amics de debò. I tu ho ets. Tu formes part d’aquelles persones
que comptes amb els dits d’una mà. I no
ho canvio per a res. Gràcies a les males experiències ens hem fet fortes, hem
sabut donar-nos el suport que necessitàvem en cada moment i ens hem conegut de
debò. Gràcies per fer-me costat cada dia i per saber-me perdonar els meus
errors. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA">El tema de l’hospital
potser mai te l’he agraït com ho hagués hagut de fer. Vull que sàpigues que
gràcies a tu tot és més fàcil. Que el teu suport incondicional ha sigut clau
per avançar, tornar a ser feliç i tornar a creure en mi. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA">Vull que siguis feliç
i confiïs en tu sempre. Que quan la vida es torci tu sàpigues redreçar-lo i
tornar a mirar endavant. Sé que pots amb tot i sinó jo estic aquí per donar-te
la mà. <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA">Des de Sabadell a
París, <o:p></o:p></span></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
<span lang="CA">t’estimo molt Mireia.<span style="font-size: medium;"><o:p></o:p></span></span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
Ps. i ja saps Mi, quan necessitis una alenada de positivisme, bons records i riures, "Declaració de principis".<br />
<br />
PsI. I si estem soles, sempre quedarem tu i jo.<br />
<br /></div>
<div style="margin-bottom: .0001pt; margin: 0cm; text-align: justify;">
PsII. Avui m'han faltat paraules, però m'he tret un pes de sobre. </div>
Alba Vande Vliethttp://www.blogger.com/profile/14652489691613753432noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7297828042164044673.post-12143879047796122572012-06-23T00:51:00.002+02:002012-06-23T01:02:24.622+02:00Formatge amb forats<h2>
<span style="text-align: justify;"><span lang="CA" style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: small; font-weight: normal; line-height: 115%;">Formatge amb forats?</span></span></h2>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 384.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; line-height: 115%;">Les metàfores són molt útils per a descriure
realitats de manera subtil, però alhora molt clara. I aquesta no pretén ser-ho
menys. Jo concebo l’educació com un formatge, rodó, ple, compacte però me n’adono
que no, que ens trobem dins d’un formatge emmental. Un formatge amb forats,
molts forats. Amb aquesta crítica tinc la intenció de fer una reflexió sobre
uns dels problemes més greus de la societat des d’un punt de vista totalment subjectiu,
que es desprèn de la meva experiència. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 384.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; line-height: 115%;">Des de que som ben petits
que ens passem moltes hores dins una escola, on la nostra educació deixa
d’estar a mans dels pares i mares i passa a ser exercida pels mestres. Per
aquest motiu, aquesta simbiosi té un pes tan important en la nostra vida i en
la societat. Però què li està passant a l’educació? Hi ha un problema social i
cultural que s’ha desencadenat per una crisi de valors? És un problema de manca
de finançament que ens aboca a un sistema educatiu feble i trencadís?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 384.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; line-height: 115%;">Tots sabem que tot canvia
amb el temps. Les maneres de pensar i de veure el món són com una papallona que
va passant per la seva metamorfosis. De fet és fàcil adonar-se com de de pressa
canvien les coses. Quan la meva mare m’explica que a l’escola - als anys 70 - si
es portaven malament el mestre els etzibava un cop de regle a les mans penso
que em parla de la prehistòria. Ara els alumnes contesten els professors i no
passa res. El respecte s’ha anat perdent. Com és que tot ha canviat tant en tan
poc temps? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 384.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; line-height: 115%;">Els forats del formatge són
profunds. Forats que impedeixen que les generacions que d’aquí uns anys haurem
de fer avançar el país tinguem dificultats per formar-nos, madurar i créixer
envoltats d’uns valors que haurien de garantir el nostre èxit. És doncs, per
això, que cal plantejar-se quina és l’arrel del problema i potser fer una tesi
de les possibles solucions, assumpte que aquí no abordaré.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 384.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; line-height: 115%;">Aquesta crítica es
construeix a base de moltes preguntes que em venen al cap i que vull
respondre’m per entendre el perquè d’aquesta història de la qual jo, avui, en
formo part.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 384.0pt; text-align: justify;">
<h2>
<span lang="CA" style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: small; line-height: 115%;">Què passa a les aules?</span></h2>
</div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 384.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; line-height: 115%;">Segurament molts discutirien
aquesta afirmació, però crec fermament que les aules han entrat en una dinàmica
on prima la passivitat, on regna la “Llei del mínim esforç”. I no només
els alumnes ens hem anat tornant
mandrosos, sinó també els professors. Per parlar d’això em venen moltes imatges
al cap. Però sobretot els records es remunten a fa uns anys, quan anava a
l’institut. Arribar a l’aula a les 8 del matí. Deixar la motxilla sobre la
taula i treure els llibres. Asseure’m a la cadira. El professor obria el seu llibre
i llegia el que jo també tenia escrit al meu llibre de text. I jo subratllava o
jugava a un joc molt entretingut de números. Recordo moltes classes avorrides.
Sempre he pensat que “jo de llegir ja en sé”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 384.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; line-height: 115%;">Puc comptar amb els dits
d’una mà els que jo considero i avaluo com a “bons professors”. Des del meu
punt de vista un bon professor és aquell qui sap de què parla, que t’explica el
que diu el llibre sense llegir-lo i una mica més, i et deixa una porta oberta
al dubte, a la crítica, a que qüestionis allò que et diu, a que argumentis. Un
bon porfessor parla amb ganes, amb il·lusió per atrapar-te i despertar-te
l’interès per la matèria que a ell també li agrada. Són aquells que venen cada
dia a les 8 no només per cobrar a final de mes i pensar en els ponts i les
vacances des de principi de curs. Això és el que marca la diferència. L’esforç
i les ganes de fer la feina ben feta. Sempre he dit que per fer una cosa mal
feta no cal perdre el temps. Les coses si es fan, s’han de fer bé. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 384.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; line-height: 115%;">Recordo especialment alguns
professors, alguns “bons professors” que han fet que m’interessi la literatura,
que tingui interès en saber què passa al món i que han aconseguit que en mi es
vagi formant, de mica en mica, un esperit crític. Però de tots els professors,
en són tan pocs els que considero que m’han transmès aquesta il·lusió per aprendre,
que me’n lamento. Com també lamento que alguns professors no puguin acceptar
l’esperit crític dels alumnes, i es sentin ofesos quan es posa en qüestió una
opinió seva o una metodologia o un criteri. D’això també en tinc
experiència,...més d’una.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 384.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; line-height: 115%;">Els nois i noies ja no tenen
ganes d’aprendre? El problema, és doncs dels pares que no eduquen en la cultura
de l’esforç? La societat ens ha ensenyat que amb un cinc ja en tenim prou i no
cal donar més si no és necessari? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 384.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; line-height: 115%;">Avui tornava amb dues
amigues després de ballar i, com sempre, volíem arreglar el món. No
l’arreglarem....acabem dient-nos, però són aquestes converses les que porten a
preguntar-te perquè les coses van com van i ens permeten suggerir propostes per
a solucionar-les. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 384.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; line-height: 115%;">L’Alba fa uns mesos va
deixar el Batxillerat perquè no se sentia motivada, anava a classe sense ganes
d’aprendre el que li volien ensenyar. Fa poc que s’ha inscrit a un Cicle
Formatiu de Grau Mitjà de cuina i pastisseria. Mentre ho explica se la veu
il·lusionada i amb ganes de fer el que li agrada. Sovint comenta que, en el seu
moment, quan va acabar 4t d’ESO, hagués hagut de començar el Cicle Formatiu i
així no “hagués perdut anys”. Jo li dic que el temps no es perd, i ella, que no
és menys, tampoc l’ha perdut. Però durant gairebé dos anys ha cursant uns
estudis que l’han avorrit i han fet que, com molts joves, digui que “no li
agradi estudiar”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 384.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; line-height: 115%;">La Gemma té un germà de
quinze anys que està acabant 4t d’ESO i té Transtorn de Dèficit d’Atenció. Quan
tots els nens dediquen una hora a estudiar, ell n’ha de dedicar tres. Ell diu
que li agrada l’esport i l’enginyeria.
La seva mare insistia en què havia de fer Batxillerat, que fer un mòdul
era “de tontos”. La Gemma va aconseguir fer entrar en raó els seus pares i, finalment,
el seu germà podrà per fer allò que li agrada, que li interessa i que el
motiva. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 384.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; line-height: 115%;">Aquestes dues històries em
serveixen per formular-me una altra pregunta: “És necessari obligar als joves a
cursar uns estudis que, a criteri dels pares i mares, els servirà per a tenir
un futur digne i de qualitat?”. Segons Plató, cadascú ha de fer el seu propi ofici,
aquell per al que té qualitats i desig, per tal de col·laborar amb els altres,
és a dir, si cadascú s’especialitza en alguna cosa podrà compartir amb els
altres els productes que sigui capaç de crear i els altres faran el mateix amb
ell.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 384.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; line-height: 115%;">La universitat. Les
circumstàncies de la vida m’han portat a estudiar un any a la Universitat
Autònoma de Barcelona i aquest any, a l’INEFC de Barcelona. Com a l’escola i com
a tot arreu, hi ha alumnes amb ganes de treballar i esforçar-se i d’altres que
paguen per passar-se la carrera demanant apunts al company i copiant als exàmens
des de l’<i>smartphone</i>, aplicant doncs
la “Llei del mínim esforç”. Així mateix disposem de professors amb ganes
d’ensenyar i d’altres que s’aprofiten de la seva situació laboral garantida i
inqüestionable per a fer el mínim. Així doncs el problema segueix . La
diferència rau en què a la universitat els alumnes hi van perquè així ho han
decidit. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 384.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; line-height: 115%;">Però el despropòsit més greu
de la situació arriba quan els alumnes amb afany d’impregnar-se de nous sabers
i ganes d’aprofitar les hores d’estudi es veuen desmotivats i indignats en
veure que alguns professors no s’hi impliquen. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 384.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; line-height: 115%;">És una relació, és cosa de
dos. Professor i alumne. Quan els seus interessos no estan en sintonia es fa un
altre forat al formatge. Tenint en compte que un professor pot compartir aules
amb centenars d’alumnes, la destrossa pot ser severa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 384.0pt; text-align: justify;">
<h2>
<span lang="CA" style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: small; line-height: 115%;">Crisi de valors?</span></h2>
</div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 384.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; line-height: 115%;">El passat 22 de maig, Joaquim Maria Puyal recollia el premi al
“Català de l’Any 2011” atorgat pel Periódico, i deia, amb molta raó, que “hem
perdut la cultura de l’esforç”. Estic totalment d’acord amb el que diu el periodista
reconegut de Catalunya Ràdio. Ens hem oblidat que les coses no cauen del cel i
que cal treballar i implicar-nos per aconseguir-les? La crisi sembla que
comença a fer-nos obrir els ulls. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 384.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; line-height: 115%;">Els valors culturals,
socials i morals s’han d’absorbir des de petits. Falta de disciplina? Potser és
això. La societat ens ha malacostumat a tenir tot el que volem sense dedicar-hi
gaire esforç. Això és el que ens està passant factura. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 384.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; line-height: 115%;">Torno a parlar de la meva
mare, que sempre ha estat un dels meus exemples a seguir. Sempre m’explica que
quan tenia catorze anys se’n va anar a l’estiu un poble del Pallars Sobirà a
treballar. No tenia cap dia de vacances, i es passava els dies fent
neteja, fent llits i preparant esmorzars
en un hostal. A final de mes cobrava 30.000 pessetes, el que avui en dia serien
180 euros. Arribava a Sabadell i repartia aquests “quatre duros” amb els seus
dos germans. I no ha replicat mai, ans al contrari, en té un molt bon record. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 384.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; line-height: 115%;">Ara som més egoistes. I m’hi
incloc. Des de que tinc catorze anys, als estius, treballo. Cobro molts més
diners dels que cobrava ella, i no els reparteixo amb ningú. No obstant, com
ella, he après a valorar els diners, l’esforç que costa aconseguir-los i la
recompensa de la feina ben feta. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 384.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; line-height: 115%;">És en aquest punt quan cal
parlar sobre la base de l’educació i la tasca de la família i, ben seguidament,
la dels mestres. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 384.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; line-height: 115%;">“Els futurs ciutadans, ens
posen de manifest, dia darrera dia, amb les seves diverses maneres de
comportar-se, que els pilars de la societat són els pares. És a ells a qui
pertoca, més que a cap altre estament, de donar la mà i acompanyar els fills a
gaudir de la formosor de la vida. Però immediatament després aquesta
responsabilitat recau en els mestres.” Un dels mestres que escriu al blog
“espiritualitatalaula.wordpress.com” té tota la raó quan afirma que primer són
els pares, però l’esglaó immediat que els segueixen són els mestres i les
aules. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 384.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; line-height: 115%;">Al mateix bloc, el mestre
escriu una història que Miguel Àngel Santos Guerra en el seu llibre “Pedagogia
contra Frankenstein” explica del famós Pericles. Diu que en certa ocasió va
manar reunir a tots els genis creadors que havien ajudat a engrandir Atenes.
Varen arribar arquitectes, enginyers, escultors, els militars, els filòsofs,
astrònoms, matemàtics. Pericles va adonar-se que faltaven els pedagogs. “On són
els pedagogs?, Va preguntar Pericles. “No veig els pedagogs per enlloc. Aneu a
buscar-los”. Quan finalment arribaren, Pericles començar a parlar: “Aquí es
trobaven els que amb el seu esforç transformen, embelleixen i defensen la
ciutat. Però faltàveu vosaltres, que teniu la missió més important i elevada de
totes, la de transformar i embellir l’ànima dels atenesos”.”<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 384.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; line-height: 115%;">La conclusió és clara: cal
tenir molta cura de la casta dels mestres i pedagogs. Dels qui depèn que la
societat creixi sobre uns pilars ben forts i amb uns valors que ajudin a tenir
consciència del que tenim, de l’esforç que hem de dedicar per a obtenir allò
que desitgem i de la facilitat amb què tot pot esfumar-se i perdre’s per un
forat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 384.0pt; text-align: justify;">
<h2>
<span lang="CA" style="background-color: white; font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: small; line-height: 115%;">Quin futur ens espera?</span></h2>
</div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 384.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; line-height: 115%;">El 31 de gener de 2011 el
Periódico publicava un article titulat: “Bruselas
alerta por el altísimo fracaso escolar español”. El text explica que Espanya ha
empitjorat des de l’any 2000 i que està a la cua dels països europeus. Les dades
són preocupants: el 31,2% dels joves no conclou la secundària, més del doble de
la mitjana europea (14,4%). Les xifres parlen per sí soles. El problema de
l’educació doncs no és cap broma ni és quelcom amb què es pugui jugar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 384.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; line-height: 115%;">Dic que no podem jugar-hi
però sembla que el Govern no ho veu gaire clar. Retallem en educació i sanitat.
Estan desmuntant els pilars de la societat del benestar. Menys pressupost,
menys professorat, menys qualitat. A aquestes alçades això no ens ho podem
permetre. Aquests reajustaments afecten i, de manera perjudicial, a tot el
sistema educatiu que, cada cop més, penja d’un fil. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 384.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; line-height: 115%;">Quina és la millor solució
per tapar aquests forats del formatge, que són econòmics, de manca de valors,
de manca de vocació, de manca de sacrifici? Com ja he dit, en la base de
l’educació és fonamental la família. Impregnar els nens i nenes de ben petits
de la cultura de l’esforç i fer entendre que la vida no et regala res.<span style="color: red;"> </span>El segon esglaó, l’escola. El professorat ha d’estar
ben format, ben tractat, respectat i també avaluat. La societat on vivim, revoltada i insegura no ajuda en
aquests moments. L’alt percentatge de joves aturats d’avui en dia, sumat a les
esgarrifoses xifres del fracàs escolar, tristament corresponen a la generació
que haurà de treure el país d’aquesta crisi, econòmica i social.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 384.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; line-height: 115%;">Des del meu punt de vista
crec que les claus perquè la societat avanci estan en: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 384.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace; line-height: 115%;">Donar eines que permetin
prioritzar un bon nivell educatiu per a tothom en l’àmbit familiar, escolar i
social. Els educadors han de formar
persones amb un esperit crític i una visió del món oberta i madura que ajudi a
afrontar els problemes des d’una altra perspectiva<span style="color: red;">. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 384.0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><span lang="CA" style="line-height: 115%;">Créixer. Créixer en tots els
sentits. Com a individus, ser conscients de la situació des d’un principi i
aprendre a ser conseqüents amb els nostres actes. Valorar el que tenim i
valorar l’esforç.</span><span lang="CA"> Ser autocrítics cadascú amb
sí mateix. Adaptar-nos als nous temps amb la màxima il·lusió i aplicar sempre
aquest principi tan senzill: “La feina ben feta no té fronteres, la feina mal
feta no té futur”.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="tab-stops: 384.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA"><span style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">M’agradaria que el formatge que donaré als meus fills,
sigui ben rodó, ferm, consistent, compacte, que desperti els sentits, de gran
qualitat,... i sense forats.</span><span style="font-family: Calibri, sans-serif;"><o:p></o:p></span></span></div>Alba Vande Vliethttp://www.blogger.com/profile/14652489691613753432noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7297828042164044673.post-58288465442197463542011-11-09T01:14:00.000+01:002011-11-09T01:21:54.412+01:00Vena periodista, a mitjanitFa dies que penso en tornar a escriure. Però és difícil trobar el moment . com sempre, sempre, és de nit i quan hauria de fer estona que dormo. Avui de fet escric des de la Blackberry (que l'he decidit tornar a engegar -diuen que quan dorms prop de l'aparell s'ha d'apagar sinó pots intoxicar-te amb les ones que desprèn-). M'he inspirat? No sé si ésla paraula però m'ha vngut de gust tornar a obrir el blog que ara farà un any em van obligar a crear. Sí, obligar. Crec que mirant el nou programa de l'Andreu Buenafuente i l'Eduard Punset m'ha decidit a tornar obrir el mòbil que per cert, va arxilent i les paraules tarden 3 segons en escriure's (i de regal posa les lletres que vol). El que deia. Punset, que tot i tenir cara (i cabells d'Einstein), li ha robat la veu a Joan Pera, ha dit, així com ui no vol la cosa que hi ha vida abans de morir. I té raó. Vivim com si no fóssim eterns, i gràcies a un Déu (un tant misteriós i, sincerament, en massa ocasions, dolent) tots posem un punt i final a les nostres vides. Vides que per sort, o per desgràcia no sbem quan acabaran, i que vivim, o no, amBil•lusió i amb certa intensitat (uns amb més empenta i altres més...aturats per dir-ho d'alguna manera). Com sempre que escrivia al blog, arriba un punt que ja no sé ni per què estic a 10 centímetres de pantalla -minúscula- de la Blackberry (en aquest aspecte el bon Déu també em va dotar d'una vista que s'agraeix). Però no parlo de Déu que m'ofusca. Ah en realitat, m'he posat escriure perquè tenia ganes de recuperar aquell intent de vena periodista -com seu nom indica tot es va quedar en un intent (els intents diuen, i penso també, que sempre es valoren)- que vindria a ser com el record que tenim que en un passat vam tenir cua i ara només és un osset que toca la pera si te'l trenques.<br />
I em temo que la vena comença a adormir-se. O potser és que m'està agafant una mena de dolor als dits de tant apretar les tecles -segueixo picant ben fort, per si les mosques-. Sens dubte avui, durant aquesta estona melancòlica, inspirada, o cansada, m'ha acompanyat la millor banda sonora: clic clic clic - Blackberry, per servir-la. Gràcies per destrossar-me les articulacions dels dits -ja torts-, la vista -immillorable- i els nervis. Ara ja puc anar a dormir tranquil•la. Bona nit.<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">Ps. No es recomana escriure textos de l'estil ni de nit ni des de Blackberry ni a mig pam de la pantalla.</div>Alba Vande Vliethttp://www.blogger.com/profile/14652489691613753432noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7297828042164044673.post-41748471232132519192011-03-30T00:34:00.000+02:002011-03-30T13:32:26.351+02:00Deliri de mitjanit<div style="text-align: justify;">Són les 00.00. Tinc son. Molta feina i poques ganes. No estic motivada i si no em motiven no faig res. El facebook em distreu i perdo el temps. Rabio, rabio molt. I quan miro la foto rabio més. M'oblido de prendre'm la maleïda pastilleta de cada que té un prospecte - que sempre penso que qui l'hagi escrit s'ha mort. Mort de tots els efectes secundaris que pot donar-. Escolto Manel i les seves lletres em fan pensar i m'inspiren força. Estic escrivint aquí mentre hauria d'estar redactant un comentari comparatiu d'unes notícies que no m'interessen. Sento com la rentadora dóna moltes voltes i fa soroll a litres d'aigua que es mouen. No sé per quin motiu és més barat posar la rentadora i el rentaplats a la nit. M'he de posar el despertador. Miro el mòbil i rabio. Potser no hauria de rabiar tant. Segur que no deu ser bo. Han passat cinc minuts i segueixo movent els dits picant molt fort les tecles - sí, m'agrada picar fort les tecles i ho faig-. Encara no m'he pres la pastilla i no me n'he d'oblidar. Em fa ràbia prendre'm pastilles però en el fons els hi he de donar les gràcies. Sense elles potser no estaria aquí fent això que faig. Qui sap. M'intento inspirar pel comentari i crec que no puc. Però m'és igual. Si no em surt bé, doncs mala sort. Crec que pateixo estrès (no sé si estrès va amb accent obert o tancat però a mi m'agrada més com queda amb obert, així que ho escric amb accent obert). Per què no surten totes les paraules que vull al DIEC? M'enfada. No m'agrada el desordre. M'angoixa i no em deixa concentrar. No té cap mena de sentit tot això que faig, però em ve de gust fer-ho. Perquè no sé si demà ho podré fer. Carpe diem. Per què la gent no sap valorar el que té i espera a perdre-ho per adonar-se'n? No ho entenc. Jo visc el dia a dia. Ara la bateria s'està acabant i no vull que se'm borri això sinó sí que rabiaré més que mai. Segueixo escoltant la mateixa cançó de Manel i perdent el temps - o no- picant els dits amb força contra les tecles desgastades de tant colpejar-les. Vull viatjar ben lluny... si fos rica. Però no ho sóc i ho tinc assumit. Han passat 16 minuts i jo aquí. Què faig? El que vull. No m'agrada Estructura de la Comunicació. No m'interessa A més, per què coi he de gastar un CD -que hi ha crisi i van cars- per posar un vídeo de 2 minuts descarregat del YouTube? No crec que sigui necessari, de veritat. I més igual qui llegeixi això. És una assignatura que no m'aporta absolutament res. Perquè a mi saber quina teoria sociopolítica correspon a una notícia publicada fa tres mesos m'importa un pito. Apago el mòbil i així no rabiaré -o sí-, però com a mínim no m'atacaran les radiacions. Crec que m'hauré de prendre les altres pastilles per l'estrès (amb accent obert perquè ho he decidit jo), potser m'aniran bé per calmar-me. Si més no jo m'autoconvenceré que fan efecte. La clau és creure't que funciona i segur que em sentiré millor. Avui em ve de gust escriure així tot seguit i amb punts i seguit. Perquè la vida està escrita amb punts i seguits i algun punt i coma. I quan ens morim la vida fa un puntet i final. Em sento una mica àvia. Puc tenir més malalties? Sí, <i>bien sûr</i>! Però jo crec que ja en tinc prou amb el que tinc. No en vull més. Però ja se sap,"no hay mal que por bien no venga" i tenir una malaltia t'ensenya a creure en aquesta frase feta o refrany o el que sigui. Sóc estranya i ho sé. Però cadascú és com és. Els meus amics ho saben i la meva família també. I jo els estimo, ja ho saben perquè els ho dic i els ho intento demostrar sempre que puc -tot i que la rabiüdesa m'envaeix tot sovint-. Vaig néixer així i em cremaran -perquè no vull acabar podrida en una caixa de fusta entaforada a un forat, gràcies- així. Jo tinc les meves teories de la meva manera de ser, i me les crec. No sóc normal, però què és normal? Sí, dec ser molt nerviosa i la gent diu que hiperactiva, però què saben? I la gent que és encantada què? No m'agrada la gent encantada i lenta. Em posa nerviosa. No sé per quin motiu però em treu de polleguera veure com per posar un got al rentaplats tarden 5 minuts. I tampoc m'agrada la impuntualitat injustificada. Sóc una maniàtica. M'he cansat d'escriure i posaré punt i final al meu deliri de mitjanit (ja he trobat títol per a la publicació, així de cop, sense buscar-lo). M'agrada. Deliri de mitjanit. S'assembla a la cançó de Sau, "El tren de mitjanit". Si és que no pot tenir altre nom això que he fet. Ara, obriré el calaix, treuré la pastilla de color caca descolorida i me l'empassaré. Acabaré la pràctica que m'ha dut a escriure tot això, em posaré el despertador, i tancaré els ulls. Bona nit. </div><div><div style="text-align: justify;"><br />
</div></div><div><div style="text-align: justify;"><br />
</div></div><div><div style="text-align: justify;">ps. Si hi ha faltes és perquè no tinc gens de ganes de tornar-me a llegir el text amb punts i seguits que picant picant les tecles de manera agressiva s'ha allargat una mica.<br />
ps 1. Per cert, escric quan m'inspiro i quan vull. i no perquè em posin bona nota a l'expedient de final de semestre, això és el de menys. Escriure per escriure, no.<br />
ps 2. Això sobrepassa els límits. No queden pastilles. Només prospecte d'un metre i mig. Per una nit que no me la prengui no passarà res. Ah, del que no m'he d'oblidar és de prendre'm el medicament de l'asma que sinó em costipo i no puc dormir.<br />
ps 3. m'estic dedicant a escriure més coses que em passen pel cap però ara tinc ganes de fer un mortal, segur que deixaria de rabiar i potser recuperaria el seny.<br />
ps 4. La impressora ha decidit fer-me boicot. Clar sempre boicot quan menys ho necessito. Això crec que se'n diu ser afortunada. </div></div><div><div><div style="text-align: justify;"><br />
</div></div></div><div><div style="text-align: justify;"><a href="http://www.youtube.com/watch?v=YVcVmkb37Q0&feature=related">http://www.youtube.com/watch?v=YVcVmkb37Q0&feature=related</a> com a font d'inspiració funciona. </div></div>Alba Vande Vliethttp://www.blogger.com/profile/14652489691613753432noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-7297828042164044673.post-53605493673479747692011-02-22T00:18:00.000+01:002011-02-22T00:19:50.838+01:00Esquivem la "Llei de vida"<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">A vegades, de cop, et venen tot de records. Records tenyits de nostàlgia, d’esperança, de somriures, de persones que ja no hi són, i d’altres que han anat apareixent per canviar el nostre rumb. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">De mica en mica un se n’adona com de ràpid passen els anys i a quina velocitat les coses -les petites coses- canvien tota una vida. Una vida que pensant-ho bé, és curta. Massa curta en relació amb tot el que volem fer i amb totes les il·lusions i somnis que ens proposem fer realitat. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Persones, moments i llocs que no s’esborren i marquen un camí. Experiències. De bones, molt bones. I de no tant bones, potser fins i tot tirant a horroroses. Però són això, experiències que ens fan ser nosaltres, que ens fan créixer i ser qui volem ser, amb les nostres virtuts i els nostres defectes. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Ràbia. Sí, em fa ràbia veure que les persones deixen passar bones oportunitats, d’aquelles que només veus passar una vegada i s’esvaeixen per sempre. Persones que no valoren ni el que tenen, ni el que podrien tenir, ni, fins i tot, el que ja han perdut. És molt fàcil dir-ho, és cert, però fins que no perdem les coses no les sabem valorar tal i com eren. És aleshores, quan ja no ho tenim, que la nostàlgia recorre per dins nostre i pensem “hagués hagut d’aprofitar aquell moment”, “tant de bo hagués sabut valorar més aquella persona”, “i si hagués anat...”. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Potser no tinc raó, però fins que les meves experiències no em diguin el contrari ho seguiré creient. Per saber valorar realment qui i què tenim hem de passar per males experiències. És aleshores quan podem saber veritablement amb qui podem comptar, i què hem de saber estimar aprofitar. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Lluitar. Motivació i superació. Lluitar per no perdre el que tenim i lluitar per allò que volem aconseguir. Sí, segur que és això. Marcar-nos unes fites i lluitar fins a aconseguir-les. Pel camí caurem, però aprendre’m. I tornarem a entrebancar-nos una i altra vegada amb la mateixa pedra. L’ésser humà és així, ha de caure moltes vegades per adonar-se que allà hi ha una roca. Però al final ens aixequem. I segurament tornarem a relliscar, però aquest cop amb un altre obstacle. Un altre obstacle que ens ensenyarà moltes altres coses. </span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Diuen, però, que és llei de vida. Que quan tenim les coses no les volem ni les valorem, i quan no les tenim, donaríem fins l’últim trosset de pell per tenir-les o per recuperar-les.</span></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><span lang="CA">Però potser la clau de debò és intentar fintar la "Llei de vida". Esquivem-la. Aprofitar cada segon que la vida ens regala, aprendre de cada experiència i apreciar allò que tenim abans que se’ns escapi. </span></div>Alba Vande Vliethttp://www.blogger.com/profile/14652489691613753432noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-7297828042164044673.post-87201568314279267642010-12-25T20:45:00.000+01:002010-12-25T20:50:37.159+01:00Ous al niu i pollastre a la brasa<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">N</b>i retrobaments familiars, ni sobretaules de tres hores, ni empatxos de torrons i neules, ni vestidets per a fer l’event més festiu, ni arbre de nadal, ni milions de regals per obrir. </div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Aquest Nadal és diferent. L’esperit nadalenc està minvant, si encara m’existeix. El Nadal perd la màgia que fa uns anys omplia aquestes dates. Quin n’és el motiu? L’intento descobrir però només trobo respostes sense cap mena de fonament. La qüestió és que ja no són aquells Nadals que esperava amb ànsies. Ànsies de regals, de felicitat, de bellesa i de retrobaments. </div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Potser, i m’atreveixo a dir que segurament, trobo a faltar els dinars familiars en què la “iaia” feia una olla ben gran de sopa de galets i un bon pollastre, i per postre treia safates repletes de torrons i assortits nadalencs que feien engreixar dos quilos que tardarien en marxar. Després, cada nét recitava el seu verset sobre la cadira, els tiets i avis ens donaven uns poc dinerons, que ens semblaven una fortuna. I per acabar, cagàvem el tió que ens regalava il·lusió i felicitat amb quatre regalets iguals per a tots els petits de la casa. </div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">Avui és 25 de desembre però si em diguessin que és 15 de gener m’ho creuria. Fa fred. Ha nevat i tot segueix com sempre. Només tinc una mica més de roba a l’armari, però casa meva està com sempre. L’únic que queda de Nadal són els “bon Nadal!” i les postals dels amics i la família que rebs per correu electrònic, pel <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Facebok</i>, via SMS, via xat <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Blackberry</i> o per telefòn.</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">La nostàlgia d’aquells dies arriba amb més força que mai. El meu Nadal amenitzat amb la Banda Sonora Original del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Call of duty</i> nou del meu germà no gaudeix d’una sopa de galets ni un pollastre gegant. Ous al niu i un pollastre a l’ast passat per la brasa. Ben mirat és un dinar ben bo. I sí, ben diferent als que totes les famílies gaudeixen un dia com avui. </div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">No hauré de fer règim per eliminar els quilos de torrons. Mirat així està força bé. </div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><a href="http://www.xtec.cat/crp-urgell/dinamitzacio/urgell/comarca/municipis/agramunt/agramunt_torrons.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="138" src="http://www.xtec.cat/crp-urgell/dinamitzacio/urgell/comarca/municipis/agramunt/agramunt_torrons.jpg" width="200" /></a>Ps. Això em fa pensar en els miliers de persones que un dia com avui ni sopa, ni pollastre, ni torrons, ni ous al niu. Si poden gaudir d’un tros de pa ja són feliços. Regals? No saben què són les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Plays Station</i>, ni les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Barbies</i> ni <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Kens</i>. Un regal és poder curar-se, poder tenir un sostre on resguardar-se i poder anar a dormir amb la panxa plena. </div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><br />
</div>Alba Vande Vliethttp://www.blogger.com/profile/14652489691613753432noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7297828042164044673.post-47794469891552313682010-11-30T00:35:00.000+01:002010-11-30T14:06:04.656+01:00IM-PEP-INABLE<div style="text-align: justify;">Això no es pot explicar amb paraules. Només un substantiu defineix aquest clàssic. <b>Espectacle</b>.</div><div><div style="text-align: justify;"><br />
</div></div><div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDElPLFqhxrsP14ozD-Ug8B0uSODhsM3vvQUyluux5CvFgzpjX0WukrsgaMxLZZaVQi5-wtVT2nDQk7AppnJD3rgsI7g_OmD-CE7uqsPqAWx5ux4Fe_3v0n-uFJQq0Mmv1vgHgbMaKyz4/s1600/2010-11-29_PARTIDO_42.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: justify;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDElPLFqhxrsP14ozD-Ug8B0uSODhsM3vvQUyluux5CvFgzpjX0WukrsgaMxLZZaVQi5-wtVT2nDQk7AppnJD3rgsI7g_OmD-CE7uqsPqAWx5ux4Fe_3v0n-uFJQq0Mmv1vgHgbMaKyz4/s1600/2010-11-29_PARTIDO_42.JPG" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><i>Això és sentiment d'equip, <br />
d'equip vencedor. </i></td></tr>
</tbody></table><br />
<div style="text-align: justify;">El <b>màgic Barça</b> ha tornat, ha golejat i ha humilat el Reial Madrid. Ni Cristiano Ronaldo, ni Benzema, ni Sergio Ramos, ni Pepe ni Xabi Alonso, ni el provocador Mourinho han pogut amb un Barça clarament superior. </div></div><div><div style="text-align: justify;"><br />
</div></div><div><div style="text-align: justify;">Davant un Futbol Club Barcelona espectacular, màgic i enlluernador, el Madrid ha jugat brut i no ha sabut estar a l'alçada del clàssic. Recordant que molts dels jugadors són companys de selecció, les picabaralles han sobrepassat els límits del respecte i del <i>fair play </i>i Cristiano Ronaldo, com sempre, ha volgut que les càmeres es fixessin en ell. Ha volgut posar ell la cirereta al pastís. Ha perdut la vergonya i s'ha atrevit a tocar a Pep Guardiola. Descarat i lamentable. </div></div><div><div style="text-align: justify;"><br />
</div></div><div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvBA6HqaMr9VV42riajgPXLRXUUkokziTeJkGjLyS3JpttD1d1P9UqEDi4GmgO02nuLJo1oiSWkmwmUtC8mfyk5fYa0Ofpxb9YsVJuW8gZB3FEoex90Y8LUsbeFVRZw7hsMuNwI5OGOW8/s1600/piqu%25C3%25A9+5.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvBA6HqaMr9VV42riajgPXLRXUUkokziTeJkGjLyS3JpttD1d1P9UqEDi4GmgO02nuLJo1oiSWkmwmUtC8mfyk5fYa0Ofpxb9YsVJuW8gZB3FEoex90Y8LUsbeFVRZw7hsMuNwI5OGOW8/s200/piqu%25C3%25A9+5.jpg" width="200" /></a></div>Piqué ensenya la seva mà. Cinc dits, <b>cinc a zero.</b> Ningú s'esperava aquest resultat. Valdés, Piqué, Alves, Puyol, Busquets, Xavi, Iniesta, Messi, Villa i Pedro. Un onze titular que no ha fallat i que ha sabut fer gaudir de la millor manera. No obstant han estat 90 minuts de meravella pels barcelonistes que mirant com el Barça feia uns "rondos" que deixaven en ridícul els jugadors de Mourinho, demanaven cada vegada més gols i més espectacle. </div></div><div><div style="text-align: justify;"><b><br />
</b><br />
<b>Pep Guardiola</b> s'ha vist a la roda de premsa orgullós del seus jugadors, del seu equip. Del seu imparable i majestuós Barça, davant un Mourinho capcot, resignat i conforme amb una derrota que titlla de "fàcil de digerir perquè no hi havia la possibilitat de guanyar". </div></div><div><div style="text-align: justify;"><br />
</div></div><div><div><div style="text-align: justify;">Un cop més veiem que el futbol sap moure a milions de persones, de crear sentiment d'unió i d'omplir d'emocions i il·lusió als seguidors. I per molt que ahir diumenge les eleccions decepcionessin a la societat, l'esplèndid<b> joc del Barça </b>ha estat capaç de tornar a meravellar a tots els barcelonistes i escampar màgia i felicitat. </div></div></div><div><div style="text-align: justify;"><br />
</div></div><div><div style="text-align: justify;">La lliga no ha acabat, però la sensació que s'ha transmès des del Camp Nou és d'haver-la guanyat. Amb un clàssic d'aquest seductor estil, el que ha de venir promet massa. Des de 1899 fins ara el Barça segueix fent història i de la millor manera. </div></div><div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;"><br />
Només puc acabar dient que, </div></div><div><div style="text-align: justify;">t'estimo Barça.</div><div style="text-align: justify;"><br />
</div><div style="text-align: justify;">p.s. La sang culer corre per les venes. I no oblideu que ser del Barça és el millor que hi ha. </div></div><div><div style="text-align: justify;"><br />
</div></div>Alba Vande Vliethttp://www.blogger.com/profile/14652489691613753432noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7297828042164044673.post-1686980066364709492010-11-10T23:56:00.000+01:002010-11-11T00:05:58.294+01:00Forever young<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWebKCECRq5Ah2byxK3qYQ18bzG62i8YQTEdsDeu_Yl019j0uSjxdIyrxlMs_ZzivtUk3cMQyQKN9MaNT0EFEnNYt1SmTtZUpNxHzo53SlYRaVSr19HePwrfsKWq7ytZcNKRvlVw-lsnc/s1600/HEROiS.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiWebKCECRq5Ah2byxK3qYQ18bzG62i8YQTEdsDeu_Yl019j0uSjxdIyrxlMs_ZzivtUk3cMQyQKN9MaNT0EFEnNYt1SmTtZUpNxHzo53SlYRaVSr19HePwrfsKWq7ytZcNKRvlVw-lsnc/s320/HEROiS.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"></td></tr>
</tbody></table><h3 class="UIIntentionalStory_Message" data-ft="{"type":"msg"}" style="color: #333333; font-weight: normal; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="color: black; font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: x-large;">S</span></span><span class="Apple-style-span" style="color: black; font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: medium;">om petits quan creiem que l'amor de veritat, el que és per sempre, per tota la vida, existeix. </span><span class="Apple-style-span" style="color: black; font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: medium;">Som petits quan creiem l'amistat és el lligam que mai es trenca. </span><span class="Apple-style-span" style="color: black; font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: medium;">Som petits quan somiem i creiem que el món està allà perquè es compleixin els nostres somnis. </span><span class="Apple-style-span" style="color: black; font-family: 'Courier New', Courier, monospace; font-size: medium;">Quan som innocents, tot té sentit. La felicitat és l'estrella que ens guia i ens indica el camí correcte i, moltes vegades, l'inolvidable. </span></h3><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Desitgem amb totes les nostres forces poder ser grans i fer les coses que ells fan. Creiem que el que fem ho oblidarem i serà intranscendent. Ens equivoquem.</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">El temps passa i deixem la infantesa per passar a l'edat adulta, és a dir, a tenir responsabilitats i molts mals de cap. Oblidem tot allò que creiem aleshores. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">És en aquest moment quan la nostàlgia apareix, i, personalment, crec que és un sentiment que permet fer reviure molts sentiments aparcats en un raconet petit del cor. Recordar el que vam viure fa temps, quan respiràvem<i> </i>felicitat i no ens preocupava caure ni embrutar-nos. Ens tornàvem a aixecar sempre i amb un somriure ben gran als llavis. </span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">El film català amb guió de Pau Freixas i Albert Espinosa, <i>Herois</i>, que va arribar a la gran pantalla el 22 d'octubre, ens permet viatjar als anys 80, on cinc nois viuen un estiu que tota la seva vida recordaran com <i>el millor estiu de la seva vida. </i></span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"> </span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><i>Herois</i> permet que tornem a volar en la innocència d'aquells anys que res ni ningú impedia que fóssim feliços. </span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Recordar aquells dies, aquelles amistats, aquells amors, aquells somnis... És això el que realment ens omple de vida i deixa que un somriure se'ns escapi.</span></div><div style="text-align: justify;"><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; line-height: 16px;"></span><br />
<br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; line-height: 16px;">"Forever young... I want to be forever young,</span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; line-height: 16px;"> </span><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; line-height: 6px;">do you really want to live forever, forever forever...</span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; line-height: 6px;"><br />
</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Alba Vande Vliet Gómez</span></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"></span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"> </span></div><br />
<h3 class="UIIntentionalStory_Message" data-ft="{"type":"msg"}" style="color: #333333; font-size: 13px; font-weight: normal; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; margin-right: 0px; margin-top: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; padding-right: 0px; padding-top: 0px;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br />
</span></h3>Alba Vande Vliethttp://www.blogger.com/profile/14652489691613753432noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7297828042164044673.post-66352820858916190202010-10-31T15:45:00.000+01:002010-10-31T15:54:58.728+01:00Fintant els entrebancs<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Vas marxar i tenia molt per explicar. És ara, al tren, sola, quan penso com i per què això, perquè periodisme.</span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">En primer lloc, vull explicar-te, de la manera més sincera, per què vaig iniciar aquests estudis i quin en va ser el desencadenant. He après que no sempre el què un desitja es pot acabar convertint en realitat. <o:p></o:p></span></b><br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br />
</span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">M’explicaré. Feia set anys que jo tenia en ment dedicar-me al món de l’esport de manera professional. No pensava en res més que això. Els anys, però, van anar passant i em rondaven pel cap altres idees. Periodisme, turisme, humanitats, història,... Tot i això, res feia ombra a la meva decisió d’estudiar INEFC. <o:p></o:p></span></b><br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br />
</span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Ja he dit que les coses, però, no surten sempre com un vol. Fins i tot, m’atreviria a dir, que, en ocasions, sembla que la vida et doni l’esquena i t’impedeixi assolir els objectius que sempre t’havies plantejat. Això és exactament el que em va succeir a mi. Hospital i metges. Són dues paraules que no agraden a ningú, i més aviat transmeten poca positivitat. Bé doncs, era un matí, a l’hospital quan em varen dir que dedicar-me professionalment a l’esport potser no seria la millor idea. <o:p></o:p></span></b><br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br />
</span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">El món em va caure al damunt. Quin representa que havia de ser el meu futur sense l’esport com a protagonista? Aleshores és quan milers de pensaments et passen pel cap i divises un horitzó incert, inesperat i potser no desitjat. <o:p></o:p></span></b><br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br />
</span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">És llavors quan la meva llista mental de preferències acadèmiques va tornar a cobrar relleu. Havia de decidir què estudiaria i quin volia que fos el meu futur professional. La primera preferència era periodisme. Li vaig donar moltes voltes. Era el que realment m’omplia? Era el què em faria feliç? Voldria viure d’aquesta professió? Com aquestes, moltes van ser les preguntes que em feien dubtar i, alhora, pensar molt. <o:p></o:p></span></b><br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br />
</span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Diuen que quan et fas gran has de prendre decisions, moltes vegades força difícils i que acostumen a ser transcendentals. Amb poc temps de reacció cal valorar i llençar-t’hi. Vaig donar moltes voltes a la idea d’estudiar periodisme, i, finalment, vaig prendre la decisió. <o:p></o:p></span></b><br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br />
</span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">El meu futur més proper ja estava sentenciat. El Grau en periodisme i la Universitat Autònoma de Barcelona eren els meus destins. No sabia, realment si era el futur que volia però ja no hi havia volta enrere.<o:p></o:p></span></b><br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br />
</span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Ara, estic aquí escrivint això, estudiant periodisme i deixant enrere el que sempre havia volgut. Però, vull que sàpigues que m’agrada el què faig. Aquests estudis m’estan fent veure el món, a interpretar-lo, a escriure’l d’una altra manera. Vull creure’m que em dedicaré a escriure què passa al món, que podré donar veu a aquells qui no la tenen, a analitzar el què expliquen aquells que parlen molt sense dir res, que podré viatjar i veure món, que podré ser feliç fent el que espero poder fer. <o:p></o:p></span></b><br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br />
</span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Amb tot això que t’he explicat he après molt. He après que sempre s’ha de tenir un pla B, i potser, un pla C i un D. He après que mai pots deixar-te enlluernar per una sola idea, que s’han de tenir en compte totes les possibilitats. He après que la vida dóna moltes voltes, que un dia estàs a dalt de tot i l’altre sota terra, però sempre hi ha una llum que indica la sortida o l’alternativa. He après que sempre s’ha de mirar endavant, amb positivisme, i molt optimisme.<o:p></o:p></span></b><br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br />
</span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">M’agrada saber que la meva alternativa m’encanta, i em pot fer créixer com a persona i aprendre molt. Tot i això, el record del que hagués pogut ser i el que, de moment, no és sempre el guardaré com una possibilitat a tenir en compte en un futur. L’esport sempre el duré a la sang i per molt que la meva trajectòria no sigui aquesta, no la vull deixar de tenir mai present. <o:p></o:p></span></b><br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br />
</span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Aquesta primera carta, la vull acabar amb dues paraules que sempre m’han agradat i m’han ajudat a prendre les decisions més difícils en els pitjors moments, però les que m’han ajudat a sortir de sota terra i tornar a fer el cim de la roda. Dos ingredients que sempre s’han de tenir presents a l’hora d’actuar, per poder elaborar els plats forts de la vida. <o:p></o:p></span></b><br />
<b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br />
</span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Temps i felicitat. <o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br />
</span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Alba Vande Vliet<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;"><br />
</span></b></div><div class="MsoNormal" style="text-align: justify;"><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">(Resposta a la primera carta. </span></b><i><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Cartes a Clara, </span></b></i><b><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Agustí Pons)</span></b></div>Alba Vande Vliethttp://www.blogger.com/profile/14652489691613753432noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7297828042164044673.post-45896714392628357752010-09-30T22:41:00.000+02:002010-10-02T21:11:01.260+02:00“Obrer, si no lluites, ningú t’escolta”<div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: Courier;">El passat dia 29 de setembre de 2010, va ser convocada la vaga general a l’Estat Espanyol per <b>lluitar per la justícia, la dignitat i sobretot per protestar en contra de la nova reforma laboral</b> que ha proposat el govern central amb la finalitat d’acabar amb l’actual crisi que ha portat a la pèrdua de més de dos milions de llocs de treball i, consegüentment, a un atur del 20 % en els dos darrers anys.</span></div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: Courier;">El precursors d’aquesta vaga van estar <b>l’Acció Sindical Unió General de Treballadors</b> i el sindicat de <b>CCOO</b>. Conjuntament amb més representants d’altres sindicats més minoritaris com són els casos de l’OPA, la CNT i l’ATA. També van comptar amb el suport d’altres associacions i sindicats com el de periodistes, el món de la cultura, les organitzacions ecologistes, etc.</span><span style="color: #bbbbbb; font-family: 'Times New Roman';"><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: Courier;">Com ja s’ha esmentat anteriorment, a més a més de factors més indirectes, el motiu principal pel qual nasqué La Vaga General 29-S és la reforma de legislació laboral aprovada el passat 17 de setembre. Un resum de les mesures més significatives que aquesta pren són:</span><span style="color: #bbbbbb; font-family: 'Times New Roman';"><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt; mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: Courier;">-</span><span lang="CA" style="color: black; font-family: Courier; font-size: 7pt;"> </span><span lang="CA" style="color: black; font-family: Courier; font-size: 7pt;"> </span><span lang="CA" style="color: black; font-family: Courier;">Abaratiment del sou del treballador. Fins el setembre d’aquest 2010 el cost d’acomiadament per a l’empresari era de <b>45 dies per any treballat</b>, d’ara en endavant la indemnització rebuda serà de <b>33 dies</b> per any cotitzat, en la majoria de sectors. Cal afegir que 8 dies d’aquesta indemnització els finança els Fons de Garantia Salarial, abaratint a l’empresa el cost i facilitant-li l’acomiadament procedent.</span><span style="color: #bbbbbb; font-family: 'Times New Roman';"><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt; mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><span style="color: black; font-family: Courier;">-</span><span style="color: black; font-family: Courier; font-size: 7pt;"> </span><span style="color: black; font-family: Courier; font-size: 7pt;"> </span><span lang="CA" style="color: black; font-family: Courier;">Facilitat per a dur a terme acomiadaments col·lectius. Davant la debilitat financera de les empreses causada per la crisi econòmica, <b>s’han retallat els criteris als quals una companyia ha d’estat sotmesa per a dur a terme acomiadaments objectius</b>. </span></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt; mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><span style="color: black; font-family: Courier;">-</span><span style="color: black; font-family: Courier; font-size: 7pt;"> </span><span style="color: black; font-family: Courier; font-size: 7pt;"> </span><b><span lang="CA" style="color: black; font-family: Courier;">Afavoriment a les empreses de treball temporal</span></b><span lang="CA" style="color: black; font-family: Courier;"> i així la precarietat laboral que aquestes suposen. Dóna la possibilitat a les empreses a participar en sectors com l’Administració pública, el qual abans estava vetada. </span></div><div class="MsoNormal" style="margin-left: 18.0pt; mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify; text-indent: -18.0pt;"><span style="color: black; font-family: Courier;">-</span><span style="color: black; font-family: Courier; font-size: 7pt;"> </span><span style="color: black; font-family: Courier; font-size: 7pt;"> </span><span lang="CA" style="color: black; font-family: Courier;">Pèrdua de poder pels convenis col·lectius. Ja <b>no caldrà recórrer a l’arbitratge en cas que l’empresa decideixi dur a terme una reducció salarial</b>, així que aquesta gaudirà de més facilitats per a dur a terme aquest procés.</span><span style="color: #bbbbbb; font-family: 'Times New Roman';"><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: Courier;">Cal afegir que, el manifest realitzat el 29 de setembre també convocava un crit per reivindicar en contra dels següents aspectes més generals:</span><span style="color: black; font-family: Courier;"> e</span><span lang="CA" style="color: black; font-family: Courier;">ls presents canvis radicals en la política econòmica del govern, l’elevat índex d’atur, la congelació de les pensions i la reducció de sous a càrrec de l’Administració Pública, la retallada de les ajudes públiques per natalitat i de pressupostos en construcció d’obra pública que, malauradament, contribuirà en el creixement de l’atur al ser un dels sector que més ocupació ofereix.</span><span style="color: #bbbbbb; font-family: 'Times New Roman';"><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: Courier;">Els objectius que els sindicats pretenien assolir amb aquesta vaga, eren generar creixement econòmic, generar ocupació, estabilitat en els drets socials i establir un nou model de negociació col·lectiva més obert i participatiu.</span><span style="color: #bbbbbb; font-family: 'Times New Roman';"><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: Courier;">En l’àmbit polític trobem diversitat d’opinions. Mentre el partit mandatari en aquests moments, el PSOE, tot i veure’s afectat negativament per la vaga (al ser un manifest que ataca el seu govern), s’hi va solidaritzar declarant que era una expressió dels treballadors per defensar els seus drets. El Partit Popular, evidentment, no hi donà suport, tot i que tampoc s’hi va posicionar clarament en contra, ja que la vaga era un atac contra la seva oposició i el seu resultat podria ser favorable pel partit. CIU, en canvi, declarà públicament que no considerava que la conjuntura actual fos un bon moment per proposar una vaga, sinó que socialment hauríem d’estar treballar més a fons en millorar l’economia del país. ERC opinava que aquesta era una vaga imprescindible perquè el govern rectifiqui sobre les seves últimes mesures anticrisi que ataquen a la protecció social. IU-ICV compartia aquesta mateixa opinió afegint que mancava de sentit imposar una reforma laboral per després voler plantejar un diàleg amb els sindicats.</span><span style="color: #bbbbbb; font-family: 'Times New Roman';"><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: Courier;">Cal dir que la vaga va tenir impactes en la vida quotidiana de la ciutadania, sobretot pel que fa el transport públic. Tal i com va dictar el passat dimecres 22 de setembre la consellera de Treball Mar Serna, els serveis de transport públic oferien una prestació de serveis mínims, alterant d'aquesta manera els serveis habituals. </span><span style="color: #bbbbbb; font-family: 'Times New Roman';"><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: Courier;">Les estacions de tren respiraven un aire de tranquil·litat i llargues cues ocupaven les parades de taxis. La vaga, doncs, també va arribar de manera notable als mitjans de transport de la ciutat de Barcelona. </span><span style="color: #bbbbbb; font-family: 'Times New Roman';"><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: Courier;">Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Transports Metropolitans de Barcelona, i RENFE només van oferir els serveis mínims, que cobrien, tan sols, un 25% dels serveis durant la franja horària compresa entre les 6.30 i 9.30 del matí i 17.00 i 20.00 de la tarda, reconegudes també, com a “hores punta”. Durant la resta d' hores les estacions romangueren tancades al públic.</span><span style="color: #bbbbbb; font-family: 'Times New Roman';"><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: Courier;">En quant els trens de llarga distància, només varen estar operatius els de la companyia AVE amb un 20% del servei respecte la jornada habitual.</span><span style="color: #bbbbbb; font-family: 'Times New Roman';"><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: Courier;">Pel que fa la participació dels treballadors a la vaga, els dels torns corresponents als serveis mínims establerts tenien l'obligació d'assistir-hi. La resta tenien dret a secundar vaga, tot i saber que perdrien el sou corresponent a aquella jornada.</span><span style="color: #bbbbbb; font-family: 'Times New Roman';"><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: Courier;">Però, i els comerços? Com afectà la vaga als establiments de la ciutat?</span><span style="color: #bbbbbb; font-family: 'Times New Roman';"><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: Courier;">Persianes a mig obrir i treballadors dins fent feina és el que es veia a l’interior de l’estació de Sants de Barcelona el dia de la Vaga General. Establiments i empleats atemorits pels piquets (tot i que n’hi havia que actuaven mitjançant el diàleg) i grups anarcosindicalistes vandàlics començaven el dia. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Courier;"><br />
</span><br />
<span lang="CA" style="color: black; font-family: Courier;"></span><span class="Apple-style-span" style="font-family: Courier;">Responien que les botigues estaven tancades, però els treballadors seguien duent a terme la seva feina per no perdre el sou o per por a ser acomiadats.</span></div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: Courier;">“No podemos decir nada”. Aquesta va estar una de les frases que més es van repetir al llarg del matí als petits i mitjans comerços, tot i que, molt probablement, molts d'ells desitjaven estar a casa seva o manifestant-se. Els treballadors dels establiments, a més, afirmaven que “des de dalt” se’ls prohibia respondre a preguntes a la premsa sobre els motius pels quals feien vaga.</span><span style="color: #bbbbbb; font-family: 'Times New Roman';"><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: Courier;">Altres, els que sí van respondre a les qüestions, majoritàriament no van secundar la vaga, argumentant que en temps de crisi no es podien permetre deixar d’ingressar una part del seu salari.</span><span style="color: #bbbbbb; font-family: 'Times New Roman';"><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: Courier;">No obstant, la majoria d’entrevistats, afirmaven que si no se’ls hagués descomptat res, haguessin fet vaga, ja que, no estaven d’acord amb la nova reforma laboral que el Govern Central vol implantar.</span><span style="color: #bbbbbb; font-family: 'Times New Roman';"><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: Courier;">La culminació del dia de la vaga va ser la manifestació promoguda per la CNT (Confederació Nacional de Treballadors). A les cinc de la tarda un nombre reduït de persones, entre elles membres del sindicat, joves activistes i companys de la CGT (Confederació General del Treball) Catalunya, van començar a reunir-se a Plaça Universitat. Sota el lema “ni reforma laboral, ni sindicats còmplices, ni retallades socials. La lluita és cada dia, prou agressions a la classe treballadora”, fent referència a la desaprovació que sentien per la reforma laboral aprovada pel govern de Zapatero van iniciar la manifestació. </span><br />
<span class="Apple-style-span" style="font-family: Courier;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: Courier;">Una hora més tard, el grup de manifestants, ja força més gran, caminava en direcció Via Laietana, passant per Pelai, Plaça Catalunya i Plaça Urquinaona.</span><span style="color: #bbbbbb; font-family: 'Times New Roman';"><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: Courier;"> </span><span style="color: #bbbbbb; font-family: 'Times New Roman';"><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: Courier;">Un membre de CNT Catalunya declarava: “hem organitzat la nostra pròpia marxa perquè compartim els motius però no les formes amb els sindicats CCOO i UGT, ja que aquests no actuen fidelment als principis dels treballadors”. Afegia que “el seu sindicat no té tant poder de convocatòria com altres” i a més a més “si és necessari recórrer a la violència i destrucció de mobiliari urbà per fer-se notar, no tenim cap problema en fer-ho”.</span><span style="color: #bbbbbb; font-family: 'Times New Roman';"><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: Courier;">“Mort a l’Estat i visca l’anarquia”, “obrer, si no lluites, ningú t’escolta” o “comissions groga és i UGT també” van ser les consignes més cridades al llarg de la manifestació. Missatges com “el problema no és la crisi, és el capitalisme” o “penjarem l’últim polític amb els budells de l’últim policia” es van poder observar a les parets per on recentment havia passat la marxa. CNT va insistir clarament al llarg de tot el trajecte (mitjançant megafonia) que la Vaga General va estar convocada malament i tard.</span><span style="color: #bbbbbb; font-family: 'Times New Roman';"><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: Courier;">Més tard, una densa fumera procedent de Plaça Urquinaona va motivar l’enrenou general, fins que una furgoneta de la Policia Nacional va irrompre precipitadament enmig de la manifestació, fet que va desencadenar reaccions violentes i vandàliques, com ara fogueres, pintades, trencament de vidres i furts en diverses botigues del centre. En aquest punt de la tarda la manifestació convocada per CNT va topar amb la de CCOO i UGT, factor que va incrementar l’agitació pública. Els aldarulls organitzats pels grups antisistema, els anarcosindicalistes i els ocupes que aquell mateix dia van ser desallotjats de l’antiga seu de Banesto, van fer que la manifestació que havia de ser pacífica, acabés en un acte caòtic, causant desperfectes i destrosses al mobiliari urbà, fet que suposarà un desemborsament de 262.500 euros per reparar-los.</span><span style="color: #bbbbbb; font-family: 'Times New Roman';"><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: Courier;">Així és com va viure Barcelona el dia 29 de setembre, el dia de la Vaga General per lluitar pels drets dels treballadors, per la justícia, la dignitat i sobretot per protestar en contra de la nova reforma laboral .</span><span style="color: #bbbbbb; font-family: 'Times New Roman';"><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: Courier;">Però, la profunda crisi econòmica per la qual estem passant va poder més que els principis que la majoria de ciutadans tenen envers la no implantació de la nova reforma laboral ? Són els actes vandàlics la solució pel canvi de polítiques laborals? Aquestes i altres preguntes que el temps i les negociacions resoldran, suposem, poc a poc.</span><span style="color: #bbbbbb; font-family: 'Times New Roman';"><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><br />
</div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: Courier;">Marta Mejias, Marçal Díez, Alba Vera, Xènia Castillo, Alba Vande Vliet.</span><span style="color: #bbbbbb; font-family: 'Times New Roman';"><o:p></o:p></span></div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: Courier;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: Courier;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: Courier;"><br />
</span></div><div class="MsoNormal" style="mso-line-height-alt: 9.75pt; text-align: justify;"><span lang="CA" style="color: black; font-family: Courier;"><br />
</span></div><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHFOT91fHB99i3FVJBbBFlzWNiXeX3zRC74YXPFrbLFDk6gEV6TwNRpJMGOT4RwtchhvGm1gQ62_qhZk3rkauvIindGc8Q716ET0fnIVpdFfg5aQEMDPl9KXUuhNf8Luw_heg8h1BqRgU/s1600/bosses+cremant+29S.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="211" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHFOT91fHB99i3FVJBbBFlzWNiXeX3zRC74YXPFrbLFDk6gEV6TwNRpJMGOT4RwtchhvGm1gQ62_qhZk3rkauvIindGc8Q716ET0fnIVpdFfg5aQEMDPl9KXUuhNf8Luw_heg8h1BqRgU/s320/bosses+cremant+29S.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Els antisistema cremaven tot el que trobaven </td></tr>
</tbody></table><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJiM2FfSF_wZR6zPeH85HcNMzLUdTENhyphenhyphenilSfFYVyUuZgsRFzt_FN48svbuczHK0lwmiR9Fu3ZUX84Imn8-e4jMkxNmU2Z5Zd-9fwqO6Yk6wlqaV4Erhwfgx_0KB44jMcSLjCPdAjDmSY/s1600/pancarta+manifestaci%C3%B3+29S.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJiM2FfSF_wZR6zPeH85HcNMzLUdTENhyphenhyphenilSfFYVyUuZgsRFzt_FN48svbuczHK0lwmiR9Fu3ZUX84Imn8-e4jMkxNmU2Z5Zd-9fwqO6Yk6wlqaV4Erhwfgx_0KB44jMcSLjCPdAjDmSY/s1600/pancarta+manifestaci%C3%B3+29S.JPG" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pancarta de la manifestació convocada per la CNT</td></tr>
</tbody></table><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhK3RT0JFRuwNVJIqy_X2RmwOc79EuJiaWGjbsGGQ1pXTm9k0DOzg7LZpEA8Wp3UAemkmvRTYVt0fBruR_tqX8oYewy5z8QpzlXF7q-1SZ-20smE0hEo8slCmMJ1TZu8S7M8nbohL5JR94/s1600/pla%C3%A7a+catalunya+29S.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="211" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhK3RT0JFRuwNVJIqy_X2RmwOc79EuJiaWGjbsGGQ1pXTm9k0DOzg7LZpEA8Wp3UAemkmvRTYVt0fBruR_tqX8oYewy5z8QpzlXF7q-1SZ-20smE0hEo8slCmMJ1TZu8S7M8nbohL5JR94/s320/pla%C3%A7a+catalunya+29S.JPG" width="320" /></a><br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvJf9oggJZGhSA_Sr2opGhCzdsRzC3DuKG1iKJrUyZ-htAEBFzj7Gd5kMCS7EriGQ4vh8ngNP1PJcbxDC81K_tVfaoaEz-bOTGKZQ7ONglT3YmLC7qkPMWpm8HmhkqWcw5QCPW27-dGPk/s1600/vidres+trencats+aparador+29S.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="211" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvJf9oggJZGhSA_Sr2opGhCzdsRzC3DuKG1iKJrUyZ-htAEBFzj7Gd5kMCS7EriGQ4vh8ngNP1PJcbxDC81K_tVfaoaEz-bOTGKZQ7ONglT3YmLC7qkPMWpm8HmhkqWcw5QCPW27-dGPk/s320/vidres+trencats+aparador+29S.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Petita mostra dels actes vandàlics durant la manifestació</td></tr>
</tbody></table><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGg8n4HcapZ8IK5eon15IazlPErFgFNdZkFsrwzgsm-yMm3beebbNucCEY2-CJ79pntln5brWQwJreM9gqYs2BuuNNw2kVPS4W8LJJXSuvcVpTAOpCExe332QKg-XI82UwZsNU6nvdmZ8/s1600/IMG_8700.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjGg8n4HcapZ8IK5eon15IazlPErFgFNdZkFsrwzgsm-yMm3beebbNucCEY2-CJ79pntln5brWQwJreM9gqYs2BuuNNw2kVPS4W8LJJXSuvcVpTAOpCExe332QKg-XI82UwZsNU6nvdmZ8/s320/IMG_8700.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El desert de l'Estació de Sants</td></tr>
</tbody></table><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYaGYeoQYshhQts6GuT5XuWoc3X-YwtIprGbvWBE1Ajj57s_1FBXtEhhrgZydvuOjSnaOXBIv_Ill5Q7pLS9IEwwoYVDzaLUrNaj0Pry1FO1sgLYJhIoWsRvgNAjFbxq1zXNbBnRLRrwA/s1600/IMG_8707.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYaGYeoQYshhQts6GuT5XuWoc3X-YwtIprGbvWBE1Ajj57s_1FBXtEhhrgZydvuOjSnaOXBIv_Ill5Q7pLS9IEwwoYVDzaLUrNaj0Pry1FO1sgLYJhIoWsRvgNAjFbxq1zXNbBnRLRrwA/s320/IMG_8707.JPG" width="320" /></a></div><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizZeccD6fBwEJij2lJrRo6jxD547t-xeFWJVT1sQWu8o-STLNKT1V0xt7Wv0uICHcvaepoj9950VfC0LfeFfarpuia3rLk9OzfYL19QKcm-iQDhYIskfkn3SULKghnHYIlJjbW_TF45TE/s1600/IMG_8712.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="234" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEizZeccD6fBwEJij2lJrRo6jxD547t-xeFWJVT1sQWu8o-STLNKT1V0xt7Wv0uICHcvaepoj9950VfC0LfeFfarpuia3rLk9OzfYL19QKcm-iQDhYIskfkn3SULKghnHYIlJjbW_TF45TE/s320/IMG_8712.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Està tancat però no fem vaga"</td></tr>
</tbody></table><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhY4idKOQ-NdY9VTaPFl3Xh79PjKXdMy_GVIqOFt09Yo-xFdwEB3DQXjcv6fKq32JSrzo1866sfVMsntrhoIAx6MKvVfcUvreXNLRqjb9j6jTkKRTbh_WidE9dw3c8sJvJ1UkKyH4xvNzg/s1600/IMG_8722.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhY4idKOQ-NdY9VTaPFl3Xh79PjKXdMy_GVIqOFt09Yo-xFdwEB3DQXjcv6fKq32JSrzo1866sfVMsntrhoIAx6MKvVfcUvreXNLRqjb9j6jTkKRTbh_WidE9dw3c8sJvJ1UkKyH4xvNzg/s320/IMG_8722.JPG" width="320" /></a></div><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6RnNJbGhAYBY5DHwtkmoOoT_GxAWQJbTAmrFaAruAglBru0gqq-nsggvZLUxIdKrR3s9j7yO0H4SYBUvb8Qm8NfJMSCER_PCvg_oQrzPA53scoyT0fz8Xqbe84vCkVr5xMqDQTcm0jds/s1600/IMG_8733.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg6RnNJbGhAYBY5DHwtkmoOoT_GxAWQJbTAmrFaAruAglBru0gqq-nsggvZLUxIdKrR3s9j7yO0H4SYBUvb8Qm8NfJMSCER_PCvg_oQrzPA53scoyT0fz8Xqbe84vCkVr5xMqDQTcm0jds/s320/IMG_8733.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Siusplau pot parlar més fluix?"</td></tr>
</tbody></table><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijOExVJi-04kK2ni9oFJuoeGQi6aLMevm8k5tW8PCx7lWKp-MqUssHP4PJZDEquRr0DjEeflVG22ff-urDv0L9rNpGuscXpTdu7UU7PG8kgsNPrh2wFuTRfi8LhjtT-AwxgST3XZBPCGU/s1600/IMG_8735.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEijOExVJi-04kK2ni9oFJuoeGQi6aLMevm8k5tW8PCx7lWKp-MqUssHP4PJZDEquRr0DjEeflVG22ff-urDv0L9rNpGuscXpTdu7UU7PG8kgsNPrh2wFuTRfi8LhjtT-AwxgST3XZBPCGU/s320/IMG_8735.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Grups antisistema pintaren parets </td></tr>
</tbody></table><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeioTc6pFci-UR6Z9bugnQXHb6z1VJqrQ_86BTmXvhv5Qswi02s_UVO5riCkDo6LHGmfUXJYt6b-jsrRYTw4Kkq1FsgfuXnN7KtbHHEoahGaBXWQcedkonAyObcLvo4JVLCGyRN37n2pg/s1600/IMG_8737.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeioTc6pFci-UR6Z9bugnQXHb6z1VJqrQ_86BTmXvhv5Qswi02s_UVO5riCkDo6LHGmfUXJYt6b-jsrRYTw4Kkq1FsgfuXnN7KtbHHEoahGaBXWQcedkonAyObcLvo4JVLCGyRN37n2pg/s320/IMG_8737.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Els treballadors havien de netejar el que els vàndals embrutaven</td></tr>
</tbody></table><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUay5vB-jAkeSNzxPf1RIdFrgdgH06D7rToEnBNJZs3TOI2FXfuXibO19R6DRnBDd95BUh6JCH5L4ULa9M8b7yLkYJXKtH4bLwwyJ5K9WFsZDp3wS7cXkMeqKH4bMIlqB5nsJHowGAsEE/s1600/IMG_8790.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUay5vB-jAkeSNzxPf1RIdFrgdgH06D7rToEnBNJZs3TOI2FXfuXibO19R6DRnBDd95BUh6JCH5L4ULa9M8b7yLkYJXKtH4bLwwyJ5K9WFsZDp3wS7cXkMeqKH4bMIlqB5nsJHowGAsEE/s320/IMG_8790.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Contenidor en flames </td></tr>
</tbody></table><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg21fCNkjtFpis0gLhP7_6eX4w3QXAmPSi_1QOFXPLcPYa7_2GbUTanxJKU77hvl1JQD2b_Qm5JRyDYBlp25401c6qZqZMNDgVnRlcYNGQiU07BzTM7nzQP24k4IAVQBdr1UM3uKHpYPB4/s1600/IMG_8800.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg21fCNkjtFpis0gLhP7_6eX4w3QXAmPSi_1QOFXPLcPYa7_2GbUTanxJKU77hvl1JQD2b_Qm5JRyDYBlp25401c6qZqZMNDgVnRlcYNGQiU07BzTM7nzQP24k4IAVQBdr1UM3uKHpYPB4/s320/IMG_8800.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Els bombers en una de les múltiples sortides que hagueren de fer aquell dia</td></tr>
</tbody></table><br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheGFrNS-BY8GesIhyADsXA3wqlY29xMIUTw3dxu1HG13iztWxwF-63m4wcXfEzbgMw77ckF0jEhyphenhyphencnqIyZ9ILpURJrySZJqvTfZ5yyyAzsdLIy0bNmDqKE-C-mTA43DCb512tRnZKTc0M/s1600/IMG_8819.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheGFrNS-BY8GesIhyADsXA3wqlY29xMIUTw3dxu1HG13iztWxwF-63m4wcXfEzbgMw77ckF0jEhyphenhyphencnqIyZ9ILpURJrySZJqvTfZ5yyyAzsdLIy0bNmDqKE-C-mTA43DCb512tRnZKTc0M/s320/IMG_8819.JPG" width="212" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La cua de les parades de taxis</td></tr>
</tbody></table><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlx5qlxNIl2zEVtoy4yaYY1f3kdsrPzzSM3K0Y4mrW8BSfGOGBm8rdOhh2LqyRjrUb_0giMJxUoVCIgftYTnYPXiV1_7MlP31CgpscDdE5hLdJ8XGk_UKn8ivZtNWQDpuvi7-dLi6Hy5k/s1600/IMG_9184.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlx5qlxNIl2zEVtoy4yaYY1f3kdsrPzzSM3K0Y4mrW8BSfGOGBm8rdOhh2LqyRjrUb_0giMJxUoVCIgftYTnYPXiV1_7MlP31CgpscDdE5hLdJ8XGk_UKn8ivZtNWQDpuvi7-dLi6Hy5k/s320/IMG_9184.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Destrosses al carrer</td></tr>
</tbody></table><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCJ2f3oK0t3_QFsZCEsQh8DERRuJIfhRiPmMGLwB1wAHkbY_rUbh4EfBg-_fQj0iLVg9DUTtAJS1s1eHru4_zavzrvi4k6x0RzWt5O2R99nJ_BM_za3WJtiLQhS7l0mbqrJ45j1cEL4t4/s1600/IMG_9194.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCJ2f3oK0t3_QFsZCEsQh8DERRuJIfhRiPmMGLwB1wAHkbY_rUbh4EfBg-_fQj0iLVg9DUTtAJS1s1eHru4_zavzrvi4k6x0RzWt5O2R99nJ_BM_za3WJtiLQhS7l0mbqrJ45j1cEL4t4/s320/IMG_9194.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Actuació dels Mossos d'Esquadra</td></tr>
</tbody></table><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidh3nlAYtCpJHXPzC3Ymj_Z0WdxlMA61HFqgfZH7nbgR-nJi1s-l5gEMALP6aVZpwnXbY3ifnK3zyd8zH7NbM0fG-A9aNfA8uY7h1uUBQ-Tv70p85zG2gvzc_Vo6xY4ukDXT6Rq9qBXIg/s1600/IMG_9218.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="246" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEidh3nlAYtCpJHXPzC3Ymj_Z0WdxlMA61HFqgfZH7nbgR-nJi1s-l5gEMALP6aVZpwnXbY3ifnK3zyd8zH7NbM0fG-A9aNfA8uY7h1uUBQ-Tv70p85zG2gvzc_Vo6xY4ukDXT6Rq9qBXIg/s320/IMG_9218.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Grup de sindicalistes de CCOO</td></tr>
</tbody></table><br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEht38DdmbRIOPrO69fspr76dJLudgJIyWxwaGvXqIS4tBq2vUqJOlq59bzhrbwk1ePXB5lr-lpBMRVRotIo_-916yrmKBZ6SymPLcl5r_wsHP77BRKwkXZun07oJOG-6DRKZLRzSFqq-LQ/s1600/IMG_9233.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="217" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEht38DdmbRIOPrO69fspr76dJLudgJIyWxwaGvXqIS4tBq2vUqJOlq59bzhrbwk1ePXB5lr-lpBMRVRotIo_-916yrmKBZ6SymPLcl5r_wsHP77BRKwkXZun07oJOG-6DRKZLRzSFqq-LQ/s320/IMG_9233.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">CGT </td></tr>
</tbody></table>Alba Vande Vliethttp://www.blogger.com/profile/14652489691613753432noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7297828042164044673.post-27417726157799744162010-09-28T16:48:00.000+02:002010-09-28T16:48:52.795+02:00El perquè<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: xx-small;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 9px;"><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Segons, minuts, hores, dies, ... Temps.</span></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Diuen que si A és igual a B, i B és igual a C; A és igual a C. Podem dir, doncs, que com que el temps s'omple d'experiències i les experiències construeixen la vida, temps és vida?<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">El que sí que sabem és que el temps no s'atura i no l'hem de deixar escapar.<o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Aquí dedicaré una part del meu Temps per explicar i reflexionar sobre el perquè d'algunes qüestions que cada dia fan que el món estigui en constant canvi i moviment, per relatar fets que no hem de deixar que ens passin per alt, i, per descriure algunes experiències interessants que he viscut o que crec que he d'escriure per no deixar que els temps les esborri de la memòria. <o:p></o:p></span></span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span class="Apple-style-span" style="font-size: medium;"><span class="Apple-style-span" style="font-family: 'Courier New', Courier, monospace;">Així doncs, faig el primer pas i em decideixo a posar primera i arrencar el meu blog. </span></span><o:p></o:p></div></span></span>Alba Vande Vliethttp://www.blogger.com/profile/14652489691613753432noreply@blogger.com0